Bé, finalment s'ha acabat el culebrot, almenys en el nostre terreny de joc, ha  acabat amb el resultat de Cellera C.F. 2 - Sant Gregori A.E. 7, un resultat que podria donar molt de joc a moltes tartúlies i no pas pel protagonisme dels jugadors, si no més aviat per l'espectacle d'alguns secundaris tot i que no em podria oblidar del capítol a part que representaria el porter, un personatge digne d'una comèdia espanyola dels anys 80 i que deu estar a hores d'ara orgullós de ser un titella, un trist protagonista que no sap quan es fa el ridícul.
No voldria pas ara escriure un llibre sobre els fets d'ahir, encara que hi hauria argument per estona. Em dedicaré a narrar quatre fets destacables que podrien ser dignes d'esmentar.

Jo, a priori, era un dels que crèia que sortiem venuts, que teníem poques possibilitats, que la suma de circumstàncies  sumat a les múltiples baixes de l'equip feien d'aquest un partit més que complicat. Però veient el que es va poder veure sobre el terreny de joc, crec que si el cellera no s'hagués quedat amb 9 jugador en l'inici del partit el Sant Gregori ho hauria passat molt malament.
Tots estem d'acord que l'expulsió del nostre jugador era justa, unes mans dins l'àrea quan la pilota entrava son penalt i expulsió. Una mala sort, ja que varen ser sense intenció, en Berto no va tenir temps a rectificar, la jugada va ser molt ràpida i no es va poder fer més. Ara, capítol a part es la jugada de poc després, quan el porter, aquest titella de circ, va clavar els tacs de les botes en l'esquena de l'Eloi, ERA VERMELLA I EXPULSIÓ,  l'arbitre valent en assenyalar la vermella amb en Berto, incomprensiblement no va ni amonestar en el titella. En canvi l'Eloi va tindre que ser substituit del fort cop que va rebre a l'esquena. Una jugada de justícia que hauria tornat a igualar una mica les coses.
Amb 9 jugadors contra 11, el Cellera poca cosa podia fer, tot i això els jugadors varen donar la cara en tot moment i em varen fer sentir orgullós d'estar involucrat en aquest club. Varem perdre els tres punts, però varem donar una lliçó a més d'un, d'això n'estic segur i moralment molts no ens sentim perdedors.

Patètic també l'actitud de l'entrenador rival, no en tenia prou dels regals que l'estament l'hi havia concedit, ell volia humiliar al rival, va celebrar el setè gol com si fos el de l'Iniesta contra el Chelsea... que trist, un equip amb 12 jugadors, repeteixo 12 jugadors va guanyar a un amb 9... tota una proesa. Aquest senyor, de la por que tenia, va fer venir 2 jugadors de l'equip de segona regional... El dia que anem a Sant Gregori ja pot fer jugar l'equip de segona si vol... això si, almenys que poguem jugar 11 contra 11. Ja us dic ara mateix que tot i que vagi en el camp del Sant Gregori, passi el que passi, guanyem o perdem no hi haurà resum d'aquell partit.

També varem poder veure el Mossos d'Esquadra en el terreny de joc, varem venir a petició de l'equip rival. La veritat, no calia... si en el camp del Cellera s'han  de fer venir els Mossos en altres camps de la categoria s'hauria d'enviar l'exèrcit per protegir-nos. No senyor !!!! , serem moltes coses a la Cellera però violents NO !!!!, aquí com a molt us poden caure quatre o cinc insults i poca cosa més, som un poble de bona gent i pacífica, tot i les provocacions del titella, les errades arbitrals d'ahir i l'espectacle de l'entrenador no varem caure en la provocació.

Temps al temps, tothom obté el seu premi, alguns es poden endur una sorpresa i potser molt poc agradable.

Cellerencs, la setmana vinent anem a Bescanó, un partit complicat, una visita que afrontem amb moltíssimes baixes, lluitarem per la victòria, jugant a futbol.... i esperem veure un bon partit.. Us hi apunteu?,