www.celleracf.cat

Impotència, ràbia, indignació, injustícia… Aquesta son alguna de les moltes paraules en que es podria resumir el meu escrit d'avui i certament podria acabar aquí, però sento la necessitat d'explicar, a qui ho vulgui llegir, uns fets que sortosament no passen gaire sovint, almenys a casa nostra i que molt probablement ens causaran una ferida profunda que costarà molt de cicatritzar. Tot i això sé que el que pugui dir aquí o la propera setmana a la federació, servirà de poca cosa, la justícia en el món del futbol i més a 3ª territorial es sorda, porta taps a les orelles, i només sel's treu per escoltar "energumens" com el que avui ha vingut a arbitrar a casa nostra. L'Arbitre es un Deu, un ser superior, que fa i desfà a voluntat, la seva paraula es la paraula de Deu, un ser amb la saviesa absoluta i mancat de capacitat d'error i equivocació.
En el temps que fa que estic en el club i enviats personalment un munt de recursos per qüestions varies encara ha d'arribar el dia que vegi una resolució favorable per més raó que es pugui tenir.
Aquest arbitre llençarà per terra part de la feina feta per molts de nosaltres, gent que perd temps i diners per aquest esport, que lluita diàriament perquè en el seu poble hi hagi futbol, buscant patrocinadors i diners sota les pedres per equipar i portar de la millor manera possible tot un club. Perquè llavors de tanta feina feta et tirin a terra part de la paret que tant ha costat construir, amb un cop de xiulet, així de senzill.
El Cellera i el jugador s'emportaran la seva sanció, més o menys justa, pel fet que un jugador del nostre club hagi agredit un arbitre, una acció que el Cellera desaprova rotundament, però em faig aquesta pregunta, qui sancionarà a l'arbitre pel seus clamorosos errors i per ser el principal artífex dels fets que tot seguit explicaré, NINGÚ. Ni es jutjaran els seus actes. L'arbitre sempre té la raó, el seu escrit anirà a missa.

Era un partit vital per nosaltres, un partit que teníem la necessitat de puntuar i poder retallar la distància amb el Bescanó i el mateix Sant Gregori, un partit clau amb el desenllaç més inesperat que tothom ens podíem esperar.
Personalment vaig arribar al minut 2 de la primera, dos minuts abans del primer gol del Sant Gregori, un gol en fora de joc, opinió que subscriuen totes les persones amb els qui he parlat, clamorós fora de joc del jugador que surt per banda, un gol que no havia d'haver pujat mai en el marcador i que ja va rebre les queixes pertinents dels nostres jugadors i entrenador. El partit va continuar i la sorpresa per tothom va ser que 3 minuts després es repetia més o menys la jugada, un altre gol en fora de joc d'aquells que no tenen massa dificultat de veure. Podríem dir, - es que l'arbitre segons com li costa de veure una jugada justa si no està en línia ni tampoc té cap assistent- Doncs No!!! Es veia des de qualsevol lloc del camp, només ell no el va veure. 2 gols i cap havia de pujar en el marcador ¡Deu ni do!.
Però la cosa no va acabar aquí, l'espectacle d'aquest energumen encara va continuar, no en devia tenir prou l'home, no havia fet prous amics fins el moment que poc després a l'àrea del Sant Gregori el jugador número 6 de l'equip rival, va donar diversos cops amb en Moha l'últim dels quals el va fer caure a terra, desconec d'on venia tanta fúria, si en una jugada precedent en Moha havia fet alguna cosa per provocar tal reacció, segons ell no, el que us puc dir es que els crits del públic varen ser notoris i l'arbitre a més córrer es va apropar a la zona dels fets. En Moha seguidament es va aixecar i tot expressivament amb moviments gestuals inclosos va explicar-li esverat que el jugador del Sant Gregori l'havia agredit. L'Arbitre, com que no havia vist l'agressió devia optar per no sancionar ningú, fet que podria entendre, també comprenc que en Moha al veure que després de les injustícies precedents ,aquesta, també quedaria “impune”no devia pas donar-li les gràcies al col·legiat, però que a sobre l'expulsés a ell, a la persona que havia rebut tal agresió, que no havia provocat la jugada, NO HO PUC ENTENDRE !!! Ni jo ni els jugadors del Cellera ni l'aficionat.
Llavors en Moha en calent, va donar un cop de cap a l'arbitre que seguidament va donar per finalitzat el partit. La indignació va ser brutal ja us ho podeu imaginar. L'arbitre va entrar al vestuari acompanyat d'una munió de jugadors i cos tècnic demanant explicacions i aquí es va acabar tot…

7 minuts, 2 gols il·legals donats al Sant Gregori i un home expulsat del cellera injustificadament…. Vosaltres jutgeu… Impotència, ràbia, indignació, injustícia…

P.D. tot i que comprenem la ràbia del jugador mai el Cellera justificarà la violència, però voldríem que la paraula justícia per un cop almenys representés en tot el seu significat els interessos del nostre club.

A sota us poso algunes de les poques fotografies que vaig arribar a fer, cap del succés ja que la situació del moment no em va fer pensar en enregistrar cap dels fets.

J.R.